6 mesos sudamericans

Que lluny que queda aquell 23 de febrer en que vaig atravessar mig món -l'oceà Pacífic- i vaig trepitjar per primer cop Sudamèrica a Santiago de Xile! Moltes experiències i molts mesos repartits en quatre països: Argentina, Xile, Bolívia i Perú. No es pot dir que hagi anat gaire ràpid, tenint en compte que he conegut altres persones que han visitat els mateixos països que jo més Ecuador, Colòmbia i Venezuela en tan sols 6 setmanes! Bé, jo crec que aquesta gent l'únic que coneixeran de cada país seran els autocars i els preus de la gasolina, poca cosa més!

El fet és que a aquest viatge ja li queda molt poqueta ruta per seguir, perquè en menys de dues setmanes (el dia 5 de setembre) ja seré a Lima a punt per tornar al meu trosset de terra d'aquest món que amb raó puc anomenar casa meva. Moltíssimes sensacions van i vénen en aquests últims instants de viatge, però entre elles no hi figuren ni la tristesa per acabar un viatge, ni la nostàlgia ni la recança, perquè és tant el que he guanyat i el que li debo a aquesta llarga ruta que m'ha dut fins aquí que no entendre això seria no entendre la naturalesa del viatjar. A més, un viatge no seria tal sense un retorn a casa, ja que l'únic viatge sense retorn que tots -sense excepció- fem és el de la vida.

Bé, he filosofat molt però encara no he explicat res d'on sóc ni del que he fet en aquests últims temps... Fa quasi tres setmanes que vaig arribar aquí Cusco, al sud del Perú. La primera setmana vaig descansar bastant i també vaig sortir algunes nits, ja que vaig conèixer bona gent a l'alberg, i vam fer bona amistat entre irlandesos, peruans, israelians i catalans... La segona setmana, amb alguns d'aquests, vaig anar un dia a fer rafting al riu Urubamba (categoria III) i a fer el trekking del Salkantay de quatre dies i tres nits fins al Machu Picchu, durant el qual ens vam ajuntar amb un grup de catalans de tots els territoris i el grup encara va millorar més en bon rotllo (tant, que uns quants vàrem pujar al Machu Picchu i al Wayna Picchu des d'Aguas Calientes tot tajats i sense haver aclucat ull!)... I la meva tercera setmana té noms i cognoms: Riu Apurimac. Un rafting de tres dies per un riu de categoria V (la més alta) considerat entre els deu millors del món!!! Naturalesa majestuosa, desbocada, omnipotent, descarnada, però sens dubte bella, bellíssima, són adjectius que s'aproximarien al que he viscut aquests tres dies en el canyó de l'Apurimac. L'única nota negativa d'aquests últims dies són les paperes que m'han sortit a la cara i que m'han fet una mica la punyeta sobretot a l'hora de menjar, però ja les estic superant.

Així doncs, la següent parada de la ruta serà Nazca, on com ja sabreu la principal atracció és sobrevolar en avioneta les enigmàtiques línies gegants que porten milers d'anys mirant al cel i sense que se'n coneixi el seu sentit existencial... que es preparin, que jo treuré l'entrellat de la qüestió ;)!!! I després de Nazca, faré via cap a la costa nord del Perú, potser Trujillo o Chiclayo, ja veuré, per a veure-hi interessants ruïnes i aprofitar i provar l'aigua del Pacífic tot fent surf, en un 'hotspot' de l'equació climàtica global degut al fenomen de El Niño, que afecta -entre d'altres moltes zones- especialment aquella costa sudamericana.

Una abraçada a totes i fins ben ben aviat!