10 mesos! Bolivia en ebullicio...

... i una miqueta menys de cinc per aquestes terres sudamericanes! Aquests dies corro per Bolivia, un 'pais' sens dubte extremadament diferent dels que vinc (Xile i Argentina) per varies qüestions, i en el qual he tingut un cert 'xoc cultural', els primers dies d'entrar-hi... No cal dir que a l'occident del pais (l'altipla) els indigenes hi son majoria absoluta, i s'hi percep un fort suport al moviment popular encapc,alat pel MAS, partit socialista-indigenista liderat per Evo. En canvi, a l'orient del pais (departament de Santa Cruz i companyia; selva), els 'cambas' -com se'ls coneix- son etnicament diferents dels seus compatriotes 'kollas', basicament una barreja entre indigenes de la regio i bastants blancs. Amb aquest caldo de cultiu, l'elit 'camba' ha aprofitat per tensar la corda amb l'Estat degut a la nova constitucio que esta sobre la taula, i que en cas que s'aproves feria caure els seus privilegis sobre els grans latifundis de l'orient i els valuosos recursos naturals (gas, hidrocarburs...) alli presents. De manera que els rics cambas s'han comenc,at a inventar uns processos autonomics per a blindar-se politicament (i economica) dels aires 'bolxevics' que bufen a les capitals del pais: Sucre i La Paz (constitucional i de facto respectivament), ambdues a l'altipla. L'estat de coses actual esta expectant respecte del referendum revocatori que se celebrara el 10 d'agost, i que decidira si segueixen exercint el carrec el President, el Vicepresident i els Prefectes de cada departament; aquest referendum, com ja ha passat a Venezuela amb en Chavez, evidentment ha estat promogut per aquesta colla de blancs de l'orient que no poden suportar la fermesa de les promeses ni la dignitat de les politiques d'Evo, i tambe com ja ha passat a Venezuela, el tret els pot sortir per la 'culata'. Per la 'culata' perque poden haver, hauran de sofrir veure davant dels seus nassos com el poble decideix que Evo i els seus es queden, i en canvi alguns prefectes fan les maletes... ho veurem ben aviat, la situacio esta ben interessant! Passi el que passi, molta gent viu amb inquietud aquesta situacio, i fins i tot hi ha el temor que les autoritats deslleials prefecturals, en cas de derrota, accentuïn encara mes la divisio social amb els pobles altiplanics i intentin un cop de gracia promovent una guerra civil, que si es dones seria -un cop mes- racista, classista i obviament feixista.

Be, pel que fa a la miscel.lania del meu viatge, he passat els ultims dies acompanyat per una xilena, la Karen, que vaig coneixer a Santiago, i que s'ha decidit a compartir amb mi uns dies de la meva ruta, en aquest cas per terres bolivianes, aixi que hem fet una volta per Bolivia. Des de La Paz, on va arribar ella, vam volar en nomes 45 minuts fins a Rurrenabaque, en un espectacular vol que va creuar els Andes i en el que vam passar del fred altiplanic a 3600 metres d'altitud a la xafogor tropical de la selva amazonica, a 200 metres sobre el nivell del mar! Alla vam visitar el Parc Nacional Madidi, un dels llocs amb mes biodiversitat que queden en la nostra malaguanyada Terra, i on es podia disfrutar de tota mena de bitxos: des de centenars d'ocells diferents, monos, porcs salvatges, cervols, formigues d'aquelles que cada una transporta una fulla 10 vegades mes gran que ella, capihuaras (una especie de porc que viu a l'aigua i hi neda!), etc. Alla ens vam allotjar en una comunitat Tacana, una etnia local, on els ingressos de l'anomenat ecoturisme anaven a parar directament en la comunitat mateixa. Despres de dos vols de mitja hora cadascun (parant a San Borja, un poblet petitot) i sense deixar encara les pistes d'aterratge de terra-herba, vam arribar a Trinidad, capital del departament del Beni, al nord-est de Bolivia. Alla, sobre el paper, hi teniem una escala de tres hores abans d'agafar l'ultim vol cap a Santa Cruz, pero va resultar que el vol s'havia retardat tres hores, de manera que en veure que teniem sis hores per davant (era la una del migdia i el vol era per tant a les set) vam decidir anar a dinar al poble, visitar-lo (ben bonic, si senyor, tot ell d'estil colonial i de diferents colors, i ja es notava el canvi de les gents respecte les de l'altipla) i encara vam tenir temps per llogar una moto i anar a donar el vol per les tranquil.les carreteres rurals de la zona, i arribar fins algun port del riu Beni, en aquells moments forc,a curt d'aigua, ja que com sabeu estem en temporada seca en aquests vorals de mon! Va ser una molt bona tarda, amb nuvols de tempesta i quatre gotes per la posta de sol, pero es va fer l'hora d'afagar el vol cap a Santa Cruz, capital del departament del mateix nom, i amb una hora a l'aire i ja de nit arribarem a la ciutat mes gran de Bolivia i sens dubte tambe a la mes moderna, i es que alla es palpava a l'ambient 'la plata' generada per les riqueses naturals de la regio. [Continuara...]