Això que es veu darrere meu és la mítica Tierra del Fuego, i aquestes aigües que creuo són les de l'Estret de Magallanes. Feia fred, i sobretot molt de vent; el transbordador, en aquelles aigües, semblava una joguina en mans d'un gegant! Ah, i vàrem poder avistar una parella de dofins!
Contemplatiu davant l'espectacle desbocat de la naturalesa, a frec del Peret Morè, també conegut com a Perito Moreno...
Aquestes foques de la Punta Norte de la Reserva Faunística Península Valdés són l'aliment preferit de les entremaliades orques, que de tant en tant es deixen veure per la zona bo i fent un mos, allà mateix on trenquen les onades. Aquell dia, elles van tenir sort; jo no!
Aquest sóc jo a ple Parc Nacional Nahuel Huapi, a 2100 metres, al cim del Cerro Navidad. El que es veu al fons és el llac Nahuel Huapi.
Això que es veu darrere meu és la mítica Tierra del Fuego, i aquestes aigües que creuo són les de l'Estret de Magallanes. Feia fred, i sobretot molt de vent; el transbordador, en aquelles aigües, semblava una joguina en mans d'un gegant! Ah, i vàrem poder avistar una parella de dofins!
Contemplatiu davant l'espectacle desbocat de la naturalesa, a frec del Peret Morè, també conegut com a Perito Moreno...
Aquestes foques de la Punta Norte de la Reserva Faunística Península Valdés són l'aliment preferit de les entremaliades orques, que de tant en tant es deixen veure per la zona bo i fent un mos, allà mateix on trenquen les onades. Aquell dia, elles van tenir sort; jo no!
Aquest sóc jo a ple Parc Nacional Nahuel Huapi, a 2100 metres, al cim del Cerro Navidad. El que es veu al fons és el llac Nahuel Huapi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada