Si companys i companyes: la mateixa historia de sempre. Els criminals al carrer, i els innocents torturats, desapareguts, morts o a la preso.
Aixo segueix passant encara avui a l'Argentina, i per aixo aquesta tarda el poble surt al carrer -en commemoracio del cop militar feixista del 24 de març del 76- en una marxa des de Congreso fins a Plaza de Mayo, per dir ben alt que ni s'oblida ni es perdona, que ja n'hi ha prou d'impunitat i proteccio pels feixistes que corren lliures pels carrers, i de repressio per la gent que reclama justicia.
De fet, hi ha el cas d'una persona desapareguda, de fa poc temps, una persona que era testimoni directe d'un cas molt escabros relacionat amb la policia... Terrorisme d'Estat, a l'Estat Espanyol i aqui. Aixi doncs, aquesta tarda es preveu una marxa mogudeta, com quasi sempre son en aquestes latituds, tenint en compte que la policia es d'un alt grau repressiu...
Aixi doncs, invocant la fi de la impunitat aqui i arreu per als terroristes, i per a que s'acabi tota aquesta 'patota' -com diuen per aqui- neoliberal que ens volen fer empassar amb embut, us dic fins ben aviat i molta salut!
dilluns, 24 de març del 2008
divendres, 7 de març del 2008
Primers passos per Sudamèrica...
Hola boludos! Què tal tot!?
Jo ja fa dies que me les campo per terres argentines, després d'arribar a Santiago de Xile en avió des de Nova Zelanda. A Xile, malgrat tot, hi vaig ser només un parell de dies, així que després d'intentar recuperar-me del matxembrat horari que portava a sobre pels carrers de la capital vaig agafar un bus i vaig creuar els Andes fins a la ciutat argentina de Mendoza.
Allà hi vaig ser una setmana, entre visitar la ciutat, els seus voltants plens de regions riques en vinya (les famoses Maipú i Luján de Cuyo) i un trekking acollonant de tres dies per la falda de la muntanya més alta de les Amèriques i de l'hemisferi occidental: el Cerro Aconcagua.
Fet això vaig proseguir amb la ruta que m'ha de portar fins a la punta més austral del continent i de tot l'hemisferi sud, el lloc de terra ferma mes a prop de l'Antàrtida... així que vaig agafar un altre 'cole' (colectivo, com en diuen aquí de qualsevol autocar o autobús que es mogui...) i vaig anar a espetegar (al cap de 10 hores) a la bonica ciutat de Córdoba, al bell mig de la meitat nord del país. Córdoba és una ciutat que em va encantar, el seu centre és força animat i amb alguns edificis i esglésies antigues que li donen caràcter. I a prop de Córdoba hi ha el poble de Alta Gracia, fundat pels jesuites al segle XVI i amb la seva encara prou ben conservada Estancia Jesuitica de Alta Gracia. Però sobretot el poble ha esdevingut famós des que en la dècada dels anys 30 la família Guevara s'hi va establir per donar al petit 'Che' un lloc amb aire més pur atesa la seva condició asmàtica, i ara es pot visitar la casa on va viure convertida en un petit museu sobre la seva infantesa i joventud i sobre la seva vida en general. Es força exhaustiu i conté un munt de documents, informació, fotos antigues, etc. del Che, i com a curiositat té una habitació dedicada a la visita en el 22 de juliol de 2006 de Chávez i Castro al museu, que va ser tot un esdeveniment històric per a la petita vila de Alta Gracia!
I ahir vaig arribar aquí Rosario des de Córdoba en unes 7 hores de bus. Rosario destaca pel faraònic Monument a la Bandera (argentina), que a part d'homenatjar a la bandera, també ho fa als soldats caiguts, a tots els símbols patriòtics i a la nació en general... i després, quan arribo a l'alberg i em pregunten d'on sóc, al contestar 'Cataluña' encara em demanen explicacions i justificacions per haver donat tal resposta... allò que dèiem del pa a l'ull oi?
En general les sensacions que he tingut per aquí les ciutats argentines han estat de semblança amb les ciutats del nostre país, de cert aire europeu i mediterrani; molts bars i restaurants amb taules als carrers, els menús del dia, el bon menjar i les excel.lentíssimes carns, els horaris d'obertura i tancament dels comerços (exactament iguals que els nostres, i això venint de Nova Zelanda s'aprecia molt i molt!), el temps que hi fa, i ara al ser estiu aquí i fa una caloreta molt ben vinguda, etc. etc. etc.
Pel que fa a la parla, després de gairebé dues setmanes de rondar per territori argentí jo diria que ja se m'ha començat a enganxar una miqueta el seu accent tan característic, i també he començat a aprendre el lèxic corresponent... tot plegat és força divertit, i els cops que m'he trobat amb algun espanyol s'han quedat ben sorpresos del meu castellà, ja que ells continuaven parlant exactament amb el castellà espanyol. Jo crec que no costa gaire fer un esforç i intentar parlant una mica com ells, utilitzant el seu vocabulari i expressions, de manera que també vius més tu mateix el país en què et trobes. Entenc que si la teva llengua materna és el castellà ha de ser més difícil canviar l'accent que no pas si la teva llengua materna és una altra; ho dic perquè a mi em costaria més canviar la meva forma de parlar català si vaig a València, a Mallorca o a Fraga, que no pas el que em costa canviar l'accent castellà aquí l'argentina, i com que la meva vocació no és la lingüística, ho deixo acá.
Apa companyes, jo seguiré fent camí cap al sud d'aquest continent, sent la propera parada la capital, Buenos Aires. Al facebook anire posant-hi algunes fotos, no deixeu d'anar-hi.
I no us estresseu més del compte amb les eleccions, jo us asseguro que la meva qualitat de vida ha augmentat amb la disminució de política espanyola, jeje...
Una macanuda abraçadaça!
Jo ja fa dies que me les campo per terres argentines, després d'arribar a Santiago de Xile en avió des de Nova Zelanda. A Xile, malgrat tot, hi vaig ser només un parell de dies, així que després d'intentar recuperar-me del matxembrat horari que portava a sobre pels carrers de la capital vaig agafar un bus i vaig creuar els Andes fins a la ciutat argentina de Mendoza.
Allà hi vaig ser una setmana, entre visitar la ciutat, els seus voltants plens de regions riques en vinya (les famoses Maipú i Luján de Cuyo) i un trekking acollonant de tres dies per la falda de la muntanya més alta de les Amèriques i de l'hemisferi occidental: el Cerro Aconcagua.
Fet això vaig proseguir amb la ruta que m'ha de portar fins a la punta més austral del continent i de tot l'hemisferi sud, el lloc de terra ferma mes a prop de l'Antàrtida... així que vaig agafar un altre 'cole' (colectivo, com en diuen aquí de qualsevol autocar o autobús que es mogui...) i vaig anar a espetegar (al cap de 10 hores) a la bonica ciutat de Córdoba, al bell mig de la meitat nord del país. Córdoba és una ciutat que em va encantar, el seu centre és força animat i amb alguns edificis i esglésies antigues que li donen caràcter. I a prop de Córdoba hi ha el poble de Alta Gracia, fundat pels jesuites al segle XVI i amb la seva encara prou ben conservada Estancia Jesuitica de Alta Gracia. Però sobretot el poble ha esdevingut famós des que en la dècada dels anys 30 la família Guevara s'hi va establir per donar al petit 'Che' un lloc amb aire més pur atesa la seva condició asmàtica, i ara es pot visitar la casa on va viure convertida en un petit museu sobre la seva infantesa i joventud i sobre la seva vida en general. Es força exhaustiu i conté un munt de documents, informació, fotos antigues, etc. del Che, i com a curiositat té una habitació dedicada a la visita en el 22 de juliol de 2006 de Chávez i Castro al museu, que va ser tot un esdeveniment històric per a la petita vila de Alta Gracia!
I ahir vaig arribar aquí Rosario des de Córdoba en unes 7 hores de bus. Rosario destaca pel faraònic Monument a la Bandera (argentina), que a part d'homenatjar a la bandera, també ho fa als soldats caiguts, a tots els símbols patriòtics i a la nació en general... i després, quan arribo a l'alberg i em pregunten d'on sóc, al contestar 'Cataluña' encara em demanen explicacions i justificacions per haver donat tal resposta... allò que dèiem del pa a l'ull oi?
En general les sensacions que he tingut per aquí les ciutats argentines han estat de semblança amb les ciutats del nostre país, de cert aire europeu i mediterrani; molts bars i restaurants amb taules als carrers, els menús del dia, el bon menjar i les excel.lentíssimes carns, els horaris d'obertura i tancament dels comerços (exactament iguals que els nostres, i això venint de Nova Zelanda s'aprecia molt i molt!), el temps que hi fa, i ara al ser estiu aquí i fa una caloreta molt ben vinguda, etc. etc. etc.
Pel que fa a la parla, després de gairebé dues setmanes de rondar per territori argentí jo diria que ja se m'ha començat a enganxar una miqueta el seu accent tan característic, i també he començat a aprendre el lèxic corresponent... tot plegat és força divertit, i els cops que m'he trobat amb algun espanyol s'han quedat ben sorpresos del meu castellà, ja que ells continuaven parlant exactament amb el castellà espanyol. Jo crec que no costa gaire fer un esforç i intentar parlant una mica com ells, utilitzant el seu vocabulari i expressions, de manera que també vius més tu mateix el país en què et trobes. Entenc que si la teva llengua materna és el castellà ha de ser més difícil canviar l'accent que no pas si la teva llengua materna és una altra; ho dic perquè a mi em costaria més canviar la meva forma de parlar català si vaig a València, a Mallorca o a Fraga, que no pas el que em costa canviar l'accent castellà aquí l'argentina, i com que la meva vocació no és la lingüística, ho deixo acá.
Apa companyes, jo seguiré fent camí cap al sud d'aquest continent, sent la propera parada la capital, Buenos Aires. Al facebook anire posant-hi algunes fotos, no deixeu d'anar-hi.
I no us estresseu més del compte amb les eleccions, jo us asseguro que la meva qualitat de vida ha augmentat amb la disminució de política espanyola, jeje...
Una macanuda abraçadaça!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
