Post des de les antipodes!

Hola bona gent! Com anem, que tal aquest inici de 2008?

Jo debo una llarga explicacio del que m'ha anat passant tot aquest temps, ja que es cert que aquest blog no ha estat a l'altura del meu viatge fins ara.
Aixi doncs, com diu el titol, ara paro per terres neozelandeses, un lloc habitat des de fa uns 800 anys pels maoris, una gent que va abandonar les seves illes polinesiques amb esperit de ben segur aventurer per buscar un altre futur mes lluny... mes cap al sud, i van arribar aqui una mica abans que els anglesos! Aquests ultims no fa ni dos-cents anys que corren per les dues illes, de manera que tant des del punt de vista dels uns com dels altres aquest es un pais ben jove! I ple de meravelles naturals ben contrastades, des de muntanyes i glaceres alpines a mes de 3000 m fins a platges subtropicals al nord, i des de llocs amb 8000 mm de pluja a l'any a zones semidesertiques! Com a resultat, aquest es un lloc on es dificil aburrir-se!

Hi vaig arribar el dia 24 de gener en un vol des de Sydney a Christchuch, la ciutat mes gran i mes 'anglesa' de la illa sud. Alla hi vaig passar tres dies que vaig utilitzar per organitzar una miqueta el meu pla de viatge per l'illa; hi ha mil ofertes i maneres de viatjar, i diferents xarxes de busos amb els seus avantatges i desavantatges. Molta gent el que fa es comprar-se un cotxe a l'inici i quan acaba el viatge el ven si fa no fa pel mateix preu, de manera el viatge els surt forsa economic, pero jo no volia assumir la responsabilitat i els costos potencials de manteniment d'un cotxe, i el que vaig fer va ser comprar hores de viatge en bus (35 hores) amb l'Intercity, que es una xarxa que va a tot arreu de l'illa i es molt facil de fer reserves, aixi que al comensament vaig pagar els 350 dolars neozelandesos (uns 175 euros) per a les 35 hores de viatge, i despres ja no he hagut de preocupar-me mes dels costos de transport. S'ha de dir, pero, que amb 35 hores no n'hi ha pas prou per recorrer una miqueta les dues illes, aixi que m'he vist obligat a fer diverses vegades autostop, i els cops que ho he fet m'ha anat la mar de be, i ha estat tota una experiencia, bona i barata!
Com anava dient, despres de prendre algunes decisions a Christchurch i de comprar les hores de bus i algun bitllet de tren, vaig marxar en ferrocarril cap al nordest de la illa sud, cap a la peninsula de Kaikoura. Aquesta es una peninsula que gaudeix d'una vida marina salvatge exhuberant, i s'hi troben foques, dofins, balenes, orques i moltes especies d'aus totes protegides per llei. Ben a prop de la peninsula hi ha una falla submarina que baixa fins als 1500 m de profunditat, i a aixo afegeix-hi que s'hi troben dues corrents oceaniques contraposades: una de calida i superficial, i una altra de profunda i freda, i ja es donen les condicions adequades amb tot el planckton i fitoflanckton per alimentar tota la cadena trofica marina, des de les petites algues fins als animals mes grans del planeta! A Kaikoura vaig optar per anar a nedar amb dofins, una experiencia unica que val molt la pena, ja que la sensacio de nedar i de veure dofins per tots costats que venen a jugar amb tu i que fins i tot et passen tan a prop que els pots arribar a tocar, i tot plegat vam estar una bona estona a l'aigua, va valdre molt la pena!
Des de Kaikoura vaig tornar a Christchurch per agafar el Trans Alpine, un tren que creua els Alps i des del que es gaudeix d'una vista increible de les muntanyes, tot i que la meteorologia aquell mati no va acompanyar gaire. Arribats a la costa oest, a l'altra banda de les muntanyes, un bus em va dur en poques hores fins a la mitica regio de les grans glaceres de Franz Joseph i Fox, que son de les poques glaceres que en l'actualitat continuen avansant, malgrat que en l'ultim segle haguin retrocedit notablement... El que veritablement les fa uniques, pero, es la seva extraordinaria proximitat al mar (de molts pocs km en linia recte) i sobretot la seva poca altitud, amb prou feines d'uns 200 o 300 metres sobre el nivell del mar. La primera glacera que es troba venint del nord es la de Franz Joseph, on vaig fer dues nits. El poble, del mateix nom, esta situat a pocs kms del final de la glacera, i hi ha serveis de guia que ofereixen caminades i tot el material necessari (crampons, piolet, etc.) per passar un dia sobre el gel i glacera amunt! Com que aquestes activitats no surten gratuites, vaig decidir de fer-la al Franz Joseph i no al Fox, ja que el primer es mes impressionant per ser mes dret i tenir mes pendent. Tot i aixi vaig fer cap a la glacera Fox despres, per passar-hi un parell de dies durant els quals la pluja em va fer altre cop la guitza i no em va deixar fer massa caminades pels voltants. El trajecte d'alla fins a Queenstown, la 'gran' ciutat del sud de l'illa sud, d'uns 400 km el vaig decidir viatjar fent autostop, i va ser tota una experiencia! Vaig pujar en 4 automobils diferents, i vaig tardar unes 6 hores en total, que no va estava gens malament! Els primers generosos van ser una parella d'israelians joves que viatjaven amb una furgoneta; els segons una parella de quebequesos que s'havien de casar al cap de pocs dies a les illes Fiji; el tercer en parar-se era un noi kiwi que tornava a casa despres de passar uns dies treballant fora, i el quart era un enginyer civil que finalment anava cap a Queenstown!