Des de Mongolia!

Hola companys i companyes! Que expliqueu, per alla on pareu?!

Primer de tot, he de disculpar-me per haver tardat tant de temps en escriure quelcom en aquest blog del qual a alguns ja us n'havia parlat, pero el fet es que en el mes que he passat a la Xina m'ha estat impossible, per culpa de la censura internautica que el govern xines aplica a certes pagines web que no son del seu grat, com es el cas dels blogs allotjats a www.blogger.com, o la mateixa web de noticies de la cadena britanica BBC...

Be, el cas es que ara soc a Mongolia, i aqui aquesta restriccio informatica no hi arriba, i per tant he tingut l'oportunitat, finalment, d'escriure una miqueta i fotre-vos la parrafada pels que tingueu ganes de saber mes a fons com m'esta anant aquest inici de volta al mon, de moment per terres asiatiques!

Entrant en materia, us explicare que han donat de si les dues setmanes que he estat per aqui Mongolia (aquest vespre agafo el tren que em portara fins a la frontera amb la Xina, on arribare dema al mati, i despres agafare al migdia un autobus nocturn -aixo es, en comptes de seients, llits- fins a Pequin, on arribare a primera hora del mati de diumenge).
El meu primer objectiu per venir a Mongolia era el de renovar el visat xines, pero ja que hi venia, no m'estaria d'anar a visitar el mitificat desert de Gobi, que tanta il.lusio em feia. Comptat i debatut, vaig ampliar el visat mongol per dues setmanes, ja que a Pequin nomes me l'havien fet per una, de manera que em permetria muntar una excursio cap al desert amb un coixi de temps suficient. Em vaig posar en marxa i vaig anar a buscar altres viatgers en 'guesthouses' de per aqui la capital del pais, Ulan Bator, fins que vaig trobar en Devin, un america que ha estat ensenyant angles a nens mongols del nord, i la Claire, una anglesa que porta mitja vida viatjant, i ens vem posar en contacte amb un conductor perque ens acompanyes fins al desert. Al ser tres, ens va sortir per uns 20 euros per persona i per dia, aixo comptant el transport i el combustible logicament. Aixi que vem trasar una ruta d'unes 6 nits i 7 dies, i vem posar rumb al sud, cap al desert del Gobi.
Per contextualitzar-vos, quatre cosetes sobre Mongolia abans de continuar... Cal dir que el clima des que vaig arribar ha estat forsa fred, amb moltes minimes aquests dies de -10 C o menys i tot, i alguns dies maximes de sota zero, aixi que queda clar que tenen un clima forsa rigoros, tant a l'hivern (Ulan Bator es la capital estatal mes freda de tot el mon!) com a l'estiu, quan hi fa una calor torrida, sobretot al desert. Uns dels factors d'aquest clima a la capital es la seva altitud, 1350m, la seva latitud, 48 N, la seva llunyania respecte l'ocea, la seva proximitat a la plana siberiana, i la frequencia i persistencia de les altes pressions atmosferiques sobre la geografia del pais. Com a cultura, es pot dir que els mongols encara son nomades en part, ja que la gent que viu en entorns rurals i que viu del bestiar, encara ara canvien d'emplasament segons si es estiu i hi ha aliments pel bestiar, o si es hivern i s'han de buscar les millors condicions possibles per a la supervivencia. Aproximadament la meitat de la poblacio viu en 'gers' o 'yurts', cases circulars transportables fetes amb fusta i les parets amb una capa gruixuda de llana d'ovella.
Be, com us deia, vem posar rumb al sud cap al desert, amb el Batsana com a conductor, i la seva dona com a copilot/traductora, que parlava un angles forsa digne. El desert del Gobi, al contrari del que molta gent es pensa, no es un simple desert de dunes, de fet n'hi ha algunes, pero en la seva majoria esta format per estepa, ja sigui en terrenys plans, lleugerament ondulats, o fins i tot s'hi poden trobar cadenes muntanyoses. Vem creuar algunes curioses formacions rocoses, vem muntar a cavall per unes gorges plenes de gel, a camell a Hongorin Els, la zona amb les dunes de sorra mes altes del desert, de fins a 300 m d'altura, tambe vem visitar les interessantisimes excavacions de fossils de dinosaures a Bayandzag, al sud del desert...
I la majoria de nits les vem passar en gers, on les families, per uns preus ridiculs, ens deixaven dormir a casa seva i sopavem i algun dia esmorzavem amb ells; uns menjars molt bons, basats basicament en la carn, i es que els mongols tenen una dita que fa aixi: 'L'herva pels animals, la carn pels homes' bona eh!?! Cabra, ovella, cavall, vedella, tot va a la casola dels mongols, acompanyat logicament de les corresponents llets d'ovella, de cabra, de camell, etc., i tambe de tes de llet dels mateixos animals... un espectacle pels sentits, certament!
I l'ultim dia pel desert ens vem llevar amb una capa fina de neu al voltant nostra, que va fer canviar notablement el paisatge de l'estepa fins ben be arribar a Ulan Bator, fent-lo mes inhospit, mes siberia, per dir-ho d'alguna manera...

I ara, un resum del que ha estat la meva primera etapa a la Xina, ja que a partir de dema comensa el que sera la meva segona etapa en el gran pais asiatic:

Despres d'aclimatar-me al pais durant una llarga setmana a la capital xinesa Pequin, i de comensar a disfrutar de la gran cultura culinaria que tenen, per exemple amb el 'Roast Duck' (Anec rostit), i de visitar els llocs essencials com la Ciutat Prohibida, el Temple del Cel, el Palau d'Estiu o la Gran Muralla a les afores de la ciutat, em vaig dirigir cap a la provincia rural de Henan, al SO de Pequin. Kaifeng es una ciutat no massa gran, acollidora, antiga capital de la Xina segles enrere, amb un encant especial actualment, que es el seu vibrant mercat nocturn, on s'hi poden trobar tota mena de menjars i de sabors, que es molt recomanable de visitar.
Despres em vaig dirigir cap a un picturesc poblet situat a frec d'uns penya-segats i al costat d'un parc natural, un lloc molt tranquil i relaxant si no hagues estat per un grup d'uns quants centenars d'adolescents d'una escola de pintura, que ho ocupaven tot amb les seves teles i els seus pinzells! Pero el lloc es molt bonic, amb molts camins per seguir i vistes privilegiades sobre la vall a sota dels penya-segats d'uns 300 m d'altura i de cascades aqui i alla... Un parell de dies van ser suficients, i posteriorment vaig fer cap encara mes al sud, a la provincia de Hubei, a la seva capital Wuhan, al marge del mitic riu Yangtse. Mentre feia temps esperant a un amic xines que vaig fer a Pequin, un noi de Chengdu que tambe esta viatjant per la Xina despres d'acabar la carrera, i que al final no va arribar a temps per trobar-nos, perque la setmana de vacances nacional de la Xina comensa l'1 d'octubre i no volia que m'agafes desprevingut per agafar un vaixell i remuntar el Yangtse fins a Chongqing. De manera que em vaig desplasar fins a Yichang (una ciutat a l'oest de Wuhan) des d'on surten i arriben la majoria de creuers pel riu, i vaig comprar un bitllet per un vaixell que tardaria 3 nits i 4 dies en atravessar les famoses 3 gorges del riu Yangtse. Realment les vistes hi son excel.lents, val molt la pena pagar un preu una mica alt (en el meu cas perque no quedaven places en 3a classe, i em vaig haver de conformar en viatjar en 2a classe i tenint un camarot mes espaios del normal!), pero que es veu compensat per l'escenari de somni pel qual es passa, i es que el riu marronos talla muntanyes plenes de vegetacio i d'imponencia per la meitat, i es fa majestuosa la passejada riu amunt (o avall). I aixo tenint en compte que la colossol presa de les 3 gorges ja esta practicament enllestida, i per tant el nivell de les aigues ja fa temps que ha anat pujant i inundant pobles i ciutats, i per tant les 3 gorges ara es veuen una mica mes petites del que es devien veure uns anys enrere...
Be, arribats a Chongqing (pronunciada 'Xingxing'), a les portes de la famosa cuina picant de l'oest de la Xina, no vaig tenir mes remei que tastar el famos 'huoguo', plat que consisteix en un vol gegant ple d'un caldo molt picant a base de pebrot -evidentment- picant que cobreix la superficie del caldo, i en el qual s'hi introdueixen elements tan diferents com bolets, patata, peix, verdures diverses, porc, cacahuets... i que esta tot plegat meravellosament delicios, pero aixo si, que et fa suar com mai!!
Propera parada: Chengdu, capital del Sichuan i llar del Panda. Visita obligada a la reserva del curios animal, i viatge d'anada i tornada a Leshan, al sud de Chengdu, on s'hi pot contemplar bocabadat el buda mes gran del mon, de 71 metres d'altura, majestuos, tot mirant el riu.
Amb la pressa al cos per anar pujant ja cap al nord direccio Mongolia perque cada dia quedava mes poc temps per creuar la frontera a temps abans de ser multat, vaig fer parada obligada a Xi'an, on a part de veure els arxiconeguts guerrers, hi ha molt mes per fer i es una ciutat amb molt de moviment i culturament molt interessant, amb les seves muralles restaurades i imponents, i el seu barri musulma conservat des de fa segles per la rica comunitat islamica que hi habita i que es deixa veure pels carrers amb els seus barretets blancs i les seves botigues de menjar halal... un ambient per disfrutar-lo, i un cop mes, un menjar molt digne de ser, com a minim, tastat! I els guerrers, certament, val la pena anar-los a veure, fa posar la pell de gallina veure com estatues fetes fa 2200 anys es conserven tan i tan be fins als nostres dies, i en nombres tan i tan grans... de fet, a la vista n'hi ha uns 2000 exemplars, pero es calcula que en total n'hi haurien uns 6000 (en queden, doncs, moltissims per desenterrar, i es veu clarament quan es visita el lloc que encara queda moltissima feina per fer als soferts arqueolegs!).

Be, i arribant ja al final de la primera volta per la Xina, des de Xi'an vaig haver d'agafar una serie de trens que em van fer passar tres nits consecutives a bord de diferents trens fins arribar finalment a la capital de Mongolia, Ulan Bator. La primera nit va ser de Xi'an fins a Hohhot, capital de la provincia xinesa de la Mongolia Interior (que no deixa de ser Mongolia i desert, de fet, pero que la Xina es va annexionar fa temps). A Hohhot hi vaig arribar el 12 d'octubre, dia en que vaig fer 23 anys, i per ser mes precisos els vaig fer a bord del tren! Aquella nit vaig agafar un altre tren des de Hohhot fins al poble fronterer xines, Erlian. I a la tarda de l'endema, d'Erlian cap a Ulan Bator, en un viatge de 19 horetes. Cal dir que els trens xinesos son forsa barats si es te en compte la relativa comoditat de que es gaudeix, i jo vaig viatjar les tres nits en el que seria 2a classe (hard-sleeper); la primera son llits teoricament mes comodes i els compartiments mes espaiosos i amb menys llits, i la tercera classe es simplement un seient en un banc de dues o tres persones...

I aqui vindria a acabar-se aquest relat tan extens com he pogut i el temps m'ha permes, perque l'hora d'agafar el tren cap a la Xina es va acostant i no seria questio de perdre'l! Prometo tornar a escriure tan aviat com em sigui bonament possible, pero tenint en compte que torno a entrar a la Xina, s'haura de tenir paciencia!

Una abrasada ben forta a tots, i fins aviat! Qualsevol comentari o idea que tingueu, no dubteu en transmetre-me-la, sera benvinguda!

Salut!

Per anar fent boca...

Hola de nou!

Per anar fent boca del que serà el meu nou viatge a partir del 12 de setembre, penjo ara algunes fotos de viatges anteriors o no, i un breu comentari. Disfruteu-les!





Aquí estic jo a la nova ciutat governamental aixecada a Kuala Lumpur, capital de Malàsia (estiu de 2005).

























... conversant amb el John Lennon de bronze d'una plaça havanera, el desembre de 2006 al final del viatge a Cuba per assistir al casament de l'Arnau amb una noia cubana, la Yaimara.

Salutacions!

Hola què tal?!

Aquestes són les meves primeres paraules en aquest també nou blog, dedicat especialment a narrar les peripècies aventureres d'un noi català en ruta per diferents terres d'aquest nostre planeta blau.

Continuarà...